Quan va complir 13 anys, el seu pare va construir per a ell una pista de basquetbol en el terreny situat darrere de sa casa o va començar a ser l’admiració del barri i dels veïns que s’ajuntaven els caps de setmana per a jugar al bàsquet i fer barbacoes.
En 1981 va ingressar en l’equip de la Universitat de Carolina del Nord, i ja a l’any següent era elegit el millor jugador de la temporada. A l’estiu del 1985, quan Michael ja era conegut en EE.UU amb el sobrenom de “He can do it all” (pot fer-ho tot), va formar part de una de les millors seleccions nord-americanes de bàsquet, que Bobby Knight com a entrenador, va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Ángeles (1984), després de batre en la final a la selecció espanyola. El quintet dels Estats Units (Leon Wood, Michael Jordan, Sam Perkins, Wayman Tisdale i Patrick Ewing) va arrasar a tots els seus rivals, aconseguint que l’aureola de Jordan començara a brillar per tot el món.
En 1984 fou fitxat pels Chicago Bulls, equip en el que romandre al llarg de tota la seua carrera esportiva i amb el qual va obtenir sis campionats de la NBA. Màxim anotador en deu temporades, va obtenir una mitjana de 32 punts per partit, rècord absolut de la NBA, i fou elegit millor jugador en 1988, 1991, 1992, 1996, 1998. Acudí a la seua segona cita olímpica en Barcelona 92, però aquest cop como membre de l’equip professional “Dream Team”, amb el qual va repetir l’or que ja va aconseguir com universitari en Los Ángeles.
En octubre de 1993, després de l’assassinat de son pare, va abandonar la competició, però va tornar a la NBA en març del 1995 i es va convertir novament en la estrella dels Chicago Bulls. Va aconseguir per al seu equip un nou títol en 1996. Quan va tornar, la NBA no li va permetre utilitzar el número 23, que havia sigut retirat en els Bulls. Poc després, el supersticiós Jordan va sol·licitar un favor especial i els responsables del torneig li van permetre jugar amb el mític número. Altra de les nombroses manies d’aquest genial jugador és llevar baix de la indumentària dels Bulls roba de la Universitat de Carolina, equip on aconseguí els primers triomfs importants.
Considerat el millor jugador de bàsquet de tots els temps, dins de la canxa destacà per la seua rapidesa, elegància i intel·ligència, i fora d’aquesta per la seua senzillesa i honestedat. A principis de 1999 va anunciar la seua retirada definitiva de l’esport actiu. No obstant això, va tornar en l’any 2001 a jugar amb la camiseta dels Washington Wizards durant dos anys. A més, tot el que va guanyar ho va donar a les víctimes de l’atac terrorista de l’11-S.
No hay comentarios:
Publicar un comentario