Lebron James: quin serà el seu limit?

Lebron James va nàixer el 30 de desembre de 1984 en Ohio, EE.UU. I va créixer sense pare. L’única figura dominant de la seua família era, i encara ho és, sa mare Glòria. Estudià a l’institut Sy. Vincent – St. Mary en Akron on aconseguí tot títol que se li creuara pel camí. En el seu primer any del High School, va ser el base titular de l’equip i va conèixer a Maverick Carter, el seu manager actual. Es va coronar campió de la Divisió III amb el seu equip.

Els tres anys següents que Lebron va jugar per als Irish de Akron el van elevar a la fama nacional per les extraordinàries actuacions. El seu nivell inigualable va fer que el nombraren 3 anys consecutius “Mr Basketball” de Ohio, seleccionat 3 vegades seguides també per USA Today en el primer quintet del All – USA (fou el primer sophomore en aconseguir-ho) i condecorat com Gatorade National Boys Jugador de l’any en 2001-02. Tot açò gràcies als 3 campionats estatals obtinguts i el McDonald’s All – American Game, el EA Sports Roundbal Classic i el Jordan Capital Classic. Evidentment, fou escollit MVP en diverses ocasions.

Després de tantes coses va recuare, amb tan sols 18 anys, en els Cleveland Cavaliers de la NBA després d’haver sigut escollit en la primera posició del Draft de 2003. Amb els sobrenoms de “King James” i “The Cosen One”, Lebron va continuar sorprenent al públic que anava a veure’l.
En 2004 fou condecorat com Rookie de l’any, 4 cops disputà el All Star Game, 2 cops fou escollit MVP, va formar el Quintet Ideal de la NBA en 2005-06 i 2007-08, fou líder de anotació de la NBA, en 2007-08 i va disputar les finals de la NBA en 2006-07, tot amb els Cavaliers. A més cal destacar que és el jugador més jove de la història en aconseguir la marca dels 10.000 punts i el jove milionari més milionari.

Desde la seua posició d’aler i amb els seus 2’03 metres Lebron James és el jugador que tots creuen que pot arribar a sobrepassar a Michael Jordan, encara que jo no ho crec.
Avui en dia és el jugador més mediàtic de la NBA i un dels millor pagats amb un salari de 14.410.581 $. A més, la seva fortuna va augmentar considerablement després d’haver signat contractes amb NIKE i Upper Deck.

La seua excel·lent primera temporada en la NBA li va valdre una citació al seleccionat de EE.UU per a disputar els Jocs Olímpics d’Atenes 2004. En aquest torneig el seu equip va sofrir un dels majors fracassos, ja que foren el primer seleccionat d’EE.UU que no va aconseguir l0or, però el seu joc va ser limitat pel director tècnic Larry Brown. La revenja arribaria en el Mundial de Japó 2006 i l’equip novament no va poder superar el bronze, però en Beijing 2008, la preparació ha sigut diferent i aconseguiren guanyar l’or després d’un dels millors partits de la història del bàsquet que els enfrontà amb Espanya.

A més, cal destacar que la revista Time realitzà el Top-100 dels atletes olímpics i en primer lloc es trobava Lebron James.

Michael Jordan: el millor dels millors

Michael Jordan (Nova York, 1963) és considerat el millor jugador de la historia de la NBA i el màxim anotador. Es diu que pot tenir algun substitut com Lebron James o Kobe Bryant, però per a mi tan sols hi ha un Michael Jordan i sempre serà el millor.

Quan va complir 13 anys, el seu pare va construir per a ell una pista de basquetbol en el terreny situat darrere de sa casa o va començar a ser l’admiració del barri i dels veïns que s’ajuntaven els caps de setmana per a jugar al bàsquet i fer barbacoes.

En 1981 va ingressar en l’equip de la Universitat de Carolina del Nord, i ja a l’any següent era elegit el millor jugador de la temporada. A l’estiu del 1985, quan Michael ja era conegut en EE.UU amb el sobrenom de “He can do it all” (pot fer-ho tot), va formar part de una de les millors seleccions nord-americanes de bàsquet, que Bobby Knight com a entrenador, va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Ángeles (1984), després de batre en la final a la selecció espanyola. El quintet dels Estats Units (Leon Wood, Michael Jordan, Sam Perkins, Wayman Tisdale i Patrick Ewing) va arrasar a tots els seus rivals, aconseguint que l’aureola de Jordan començara a brillar per tot el món.

En 1984 fou fitxat pels Chicago Bulls, equip en el que romandre al llarg de tota la seua carrera esportiva i amb el qual va obtenir sis campionats de la NBA. Màxim anotador en deu temporades, va obtenir una mitjana de 32 punts per partit, rècord absolut de la NBA, i fou elegit millor jugador en 1988, 1991, 1992, 1996, 1998. Acudí a la seua segona cita olímpica en Barcelona 92, però aquest cop como membre de l’equip professional “Dream Team”, amb el qual va repetir l’or que ja va aconseguir com universitari en Los Ángeles.

En octubre de 1993, després de l’assassinat de son pare, va abandonar la competició, però va tornar a la NBA en març del 1995 i es va convertir novament en la estrella dels Chicago Bulls. Va aconseguir per al seu equip un nou títol en 1996. Quan va tornar, la NBA no li va permetre utilitzar el número 23, que havia sigut retirat en els Bulls. Poc després, el supersticiós Jordan va sol·licitar un favor especial i els responsables del torneig li van permetre jugar amb el mític número. Altra de les nombroses manies d’aquest genial jugador és llevar baix de la indumentària dels Bulls roba de la Universitat de Carolina, equip on aconseguí els primers triomfs importants.
Considerat el millor jugador de bàsquet de tots els temps, dins de la canxa destacà per la seua rapidesa, elegància i intel·ligència, i fora d’aquesta per la seua senzillesa i honestedat. A principis de 1999 va anunciar la seua retirada definitiva de l’esport actiu. No obstant això, va tornar en l’any 2001 a jugar amb la camiseta dels Washington Wizards durant dos anys. A més, tot el que va guanyar ho va donar a les víctimes de l’atac terrorista de l’11-S.

CBE vs A.D. TEIXERETA

Aquesta jornada ens enfrontava contra el A.D Teixereta, un rival directe per al nostre objectiu. L’anterior partit el vam perdre en Benissa, que era una altre rival directe.
Amb algunes baixes, però amb dos juvenils entre nosaltres vam afrontar aquests partit.

L’encontre va començar molt igualat, amb cistelles a les dues parts de la pista, encara que ells haurien d’estar més cansats perquè tan sols eren 6 jugadors. Finalment el quart va acabar 17-14 favorable a nosaltres.

El segon quart va seguir la mateixa tònica. Va haver-hi un intercanvi de cistelles posant-se a dos punts (19-17), però Carlos va ficar 5 punts seguits que van deixar el marcador 24-17. No obstant això, ens van fer un parcial de 9- 0 que va permetre que es posaren dos punts per davant, però nosaltres els vam respondre amb un altre parcial de 8-0 en els últims dos minuts del quart que va deixar l’enllumenat 32-26.

Tot anava a favor, perquè a més d’anar guanyant ells tan sols eren 6 i ja començaven a estar cansats, però de sobte van vindre tres jugadors més que ens van tots els esquemes.

El tercer quart va començar amb nous jugadors al seu equip, cosa que vam notar tant nosaltres com ells, perquè sols començar ens vam fer un parcial de 14-0. Res estrany si tenim en compte que és el tercer quart i nosaltres estem especialitzats en perdre’l jugant malament. Menys mal que entre Arnau i Carlos van ficar tres triples que no van deixar que se’n anigueren massa en el marcador. El tercer quart acabà finalment 45-50.

L’últim quart per tant l’afrontàvem 5 punts per davall, però en l bàsquet, aquesta renda no és res, així que vam eixir a per totes. El resultat va ser d’un intercanvi de cistelles bastant igualat, però nosaltres vam aconseguir empatar el partit a 62 en l’últim minut. Tot estava al nostre favor però vam començar a perdre les pilotes importants. No obstant això, encara podíem guanyar, però l’àrbitre va xiular una antiesportiva que sols va veure ell que va permetre a l’equip visitant emportar-se el partit per 64-70.

Mustang - CBE (17+15+13+19): José Antonio (5); Fran (9); José Ramón (5); Rafa (8); Iván (4); Arnau (6); Crisitan (14); Ferran (6); Dani (2); Carlos (5);

A.D. TEIXERETA:(14+12+24+20): Peche, O. (-); Izquierdo, D. (13); Franco, M.A. (3); Penco, V. (13); Serralta, F.A. (5); Martínez, C. (9); Marts, M.A. (18); Sellers, V.(4); García, D. (5);