Amb tan sols 18 ja es considerat un mag del bàsquet amb un futur de meravella entrant en el nº 1 del draft de la NBA en totes les prediccions dels que més saben.

Ricard Rubio Vives, nascut el 21 d’Octubre al Masnou (Barcelona) es caracteritza perquè a pesar de la seua joventut és ja tot un veterà.

Açò és perquè porta jugant al bàsquet des dels cincs anys, edat amb la que va debutar en l’equip del Masnou. Als onze anys ja estava en el Joventut de Badalona, on va créixer apegat al baló per les diferents categories fins arribar a l’ACB amb tan sols 14 anys superant tots el rècords. Tan sols amb aquesta dada, Ricky ja és tot un campió però encara no he parlat del seu joc, perquè per a arribar on ha arribar ell fan falta moltes coses que, evidentment, Ricky té: intel·ligència, ganes, força, valor, voluntat i una gran passió per l’esport. A més hi ha que sumar eixos braços que té que li permeten ser un dels millors recuperadors de l’ACB i l’Eurolliga.

Per tot açò, aquest any, Ricky fou convocat per a jugar com a base en la selecció espanyola de Bàsquet per Aíto García Reneses i no va decepcionar ningú. Tot el contrari, Ricky mostrà el seu valor com a jugador i persona en les Olimpíades i fascinà a tot el mon amb el seu joc i es obvi que no faltarà a les posteriors convocatòries.

A més del seu impressionant palmarès, Ricky fou nomenat MVP del campionat d’Europa Cadet, jugador més jove de la història en debutar en la lliga ACB, jugador revelació 2006-2007 de la lliga ACB i Eurolliga, MVP, millor jugador jove, líder en robatoris de balons en l’ACB i Eurolliga 2007 i jugador més jove en la història dels jocs olímpics en aconseguir una medalla en bàsquet. I segurament que ampliarà aquest palmarès perquè té un futur prometedor.

Lebron James: quin serà el seu limit?

Lebron James va nàixer el 30 de desembre de 1984 en Ohio, EE.UU. I va créixer sense pare. L’única figura dominant de la seua família era, i encara ho és, sa mare Glòria. Estudià a l’institut Sy. Vincent – St. Mary en Akron on aconseguí tot títol que se li creuara pel camí. En el seu primer any del High School, va ser el base titular de l’equip i va conèixer a Maverick Carter, el seu manager actual. Es va coronar campió de la Divisió III amb el seu equip.

Els tres anys següents que Lebron va jugar per als Irish de Akron el van elevar a la fama nacional per les extraordinàries actuacions. El seu nivell inigualable va fer que el nombraren 3 anys consecutius “Mr Basketball” de Ohio, seleccionat 3 vegades seguides també per USA Today en el primer quintet del All – USA (fou el primer sophomore en aconseguir-ho) i condecorat com Gatorade National Boys Jugador de l’any en 2001-02. Tot açò gràcies als 3 campionats estatals obtinguts i el McDonald’s All – American Game, el EA Sports Roundbal Classic i el Jordan Capital Classic. Evidentment, fou escollit MVP en diverses ocasions.

Després de tantes coses va recuare, amb tan sols 18 anys, en els Cleveland Cavaliers de la NBA després d’haver sigut escollit en la primera posició del Draft de 2003. Amb els sobrenoms de “King James” i “The Cosen One”, Lebron va continuar sorprenent al públic que anava a veure’l.
En 2004 fou condecorat com Rookie de l’any, 4 cops disputà el All Star Game, 2 cops fou escollit MVP, va formar el Quintet Ideal de la NBA en 2005-06 i 2007-08, fou líder de anotació de la NBA, en 2007-08 i va disputar les finals de la NBA en 2006-07, tot amb els Cavaliers. A més cal destacar que és el jugador més jove de la història en aconseguir la marca dels 10.000 punts i el jove milionari més milionari.

Desde la seua posició d’aler i amb els seus 2’03 metres Lebron James és el jugador que tots creuen que pot arribar a sobrepassar a Michael Jordan, encara que jo no ho crec.
Avui en dia és el jugador més mediàtic de la NBA i un dels millor pagats amb un salari de 14.410.581 $. A més, la seva fortuna va augmentar considerablement després d’haver signat contractes amb NIKE i Upper Deck.

La seua excel·lent primera temporada en la NBA li va valdre una citació al seleccionat de EE.UU per a disputar els Jocs Olímpics d’Atenes 2004. En aquest torneig el seu equip va sofrir un dels majors fracassos, ja que foren el primer seleccionat d’EE.UU que no va aconseguir l0or, però el seu joc va ser limitat pel director tècnic Larry Brown. La revenja arribaria en el Mundial de Japó 2006 i l’equip novament no va poder superar el bronze, però en Beijing 2008, la preparació ha sigut diferent i aconseguiren guanyar l’or després d’un dels millors partits de la història del bàsquet que els enfrontà amb Espanya.

A més, cal destacar que la revista Time realitzà el Top-100 dels atletes olímpics i en primer lloc es trobava Lebron James.

Michael Jordan: el millor dels millors

Michael Jordan (Nova York, 1963) és considerat el millor jugador de la historia de la NBA i el màxim anotador. Es diu que pot tenir algun substitut com Lebron James o Kobe Bryant, però per a mi tan sols hi ha un Michael Jordan i sempre serà el millor.

Quan va complir 13 anys, el seu pare va construir per a ell una pista de basquetbol en el terreny situat darrere de sa casa o va començar a ser l’admiració del barri i dels veïns que s’ajuntaven els caps de setmana per a jugar al bàsquet i fer barbacoes.

En 1981 va ingressar en l’equip de la Universitat de Carolina del Nord, i ja a l’any següent era elegit el millor jugador de la temporada. A l’estiu del 1985, quan Michael ja era conegut en EE.UU amb el sobrenom de “He can do it all” (pot fer-ho tot), va formar part de una de les millors seleccions nord-americanes de bàsquet, que Bobby Knight com a entrenador, va guanyar la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Ángeles (1984), després de batre en la final a la selecció espanyola. El quintet dels Estats Units (Leon Wood, Michael Jordan, Sam Perkins, Wayman Tisdale i Patrick Ewing) va arrasar a tots els seus rivals, aconseguint que l’aureola de Jordan començara a brillar per tot el món.

En 1984 fou fitxat pels Chicago Bulls, equip en el que romandre al llarg de tota la seua carrera esportiva i amb el qual va obtenir sis campionats de la NBA. Màxim anotador en deu temporades, va obtenir una mitjana de 32 punts per partit, rècord absolut de la NBA, i fou elegit millor jugador en 1988, 1991, 1992, 1996, 1998. Acudí a la seua segona cita olímpica en Barcelona 92, però aquest cop como membre de l’equip professional “Dream Team”, amb el qual va repetir l’or que ja va aconseguir com universitari en Los Ángeles.

En octubre de 1993, després de l’assassinat de son pare, va abandonar la competició, però va tornar a la NBA en març del 1995 i es va convertir novament en la estrella dels Chicago Bulls. Va aconseguir per al seu equip un nou títol en 1996. Quan va tornar, la NBA no li va permetre utilitzar el número 23, que havia sigut retirat en els Bulls. Poc després, el supersticiós Jordan va sol·licitar un favor especial i els responsables del torneig li van permetre jugar amb el mític número. Altra de les nombroses manies d’aquest genial jugador és llevar baix de la indumentària dels Bulls roba de la Universitat de Carolina, equip on aconseguí els primers triomfs importants.
Considerat el millor jugador de bàsquet de tots els temps, dins de la canxa destacà per la seua rapidesa, elegància i intel·ligència, i fora d’aquesta per la seua senzillesa i honestedat. A principis de 1999 va anunciar la seua retirada definitiva de l’esport actiu. No obstant això, va tornar en l’any 2001 a jugar amb la camiseta dels Washington Wizards durant dos anys. A més, tot el que va guanyar ho va donar a les víctimes de l’atac terrorista de l’11-S.

CBE vs A.D. TEIXERETA

Aquesta jornada ens enfrontava contra el A.D Teixereta, un rival directe per al nostre objectiu. L’anterior partit el vam perdre en Benissa, que era una altre rival directe.
Amb algunes baixes, però amb dos juvenils entre nosaltres vam afrontar aquests partit.

L’encontre va començar molt igualat, amb cistelles a les dues parts de la pista, encara que ells haurien d’estar més cansats perquè tan sols eren 6 jugadors. Finalment el quart va acabar 17-14 favorable a nosaltres.

El segon quart va seguir la mateixa tònica. Va haver-hi un intercanvi de cistelles posant-se a dos punts (19-17), però Carlos va ficar 5 punts seguits que van deixar el marcador 24-17. No obstant això, ens van fer un parcial de 9- 0 que va permetre que es posaren dos punts per davant, però nosaltres els vam respondre amb un altre parcial de 8-0 en els últims dos minuts del quart que va deixar l’enllumenat 32-26.

Tot anava a favor, perquè a més d’anar guanyant ells tan sols eren 6 i ja començaven a estar cansats, però de sobte van vindre tres jugadors més que ens van tots els esquemes.

El tercer quart va començar amb nous jugadors al seu equip, cosa que vam notar tant nosaltres com ells, perquè sols començar ens vam fer un parcial de 14-0. Res estrany si tenim en compte que és el tercer quart i nosaltres estem especialitzats en perdre’l jugant malament. Menys mal que entre Arnau i Carlos van ficar tres triples que no van deixar que se’n anigueren massa en el marcador. El tercer quart acabà finalment 45-50.

L’últim quart per tant l’afrontàvem 5 punts per davall, però en l bàsquet, aquesta renda no és res, així que vam eixir a per totes. El resultat va ser d’un intercanvi de cistelles bastant igualat, però nosaltres vam aconseguir empatar el partit a 62 en l’últim minut. Tot estava al nostre favor però vam començar a perdre les pilotes importants. No obstant això, encara podíem guanyar, però l’àrbitre va xiular una antiesportiva que sols va veure ell que va permetre a l’equip visitant emportar-se el partit per 64-70.

Mustang - CBE (17+15+13+19): José Antonio (5); Fran (9); José Ramón (5); Rafa (8); Iván (4); Arnau (6); Crisitan (14); Ferran (6); Dani (2); Carlos (5);

A.D. TEIXERETA:(14+12+24+20): Peche, O. (-); Izquierdo, D. (13); Franco, M.A. (3); Penco, V. (13); Serralta, F.A. (5); Martínez, C. (9); Marts, M.A. (18); Sellers, V.(4); García, D. (5);

C.B. TEULADA vs CBE

Després de perdre contra un rival directe en els últims segons de la darrera jornada, la sisena jornada ens enfrontava a l’últim classificat, el C.B. Teulada, amb l’obligació de guanyar.

Encara que ens va costar, ja que el cotxe de “l’entrenador de incógnito” no tirava, l’equip sencer va arribar a Teulada sa i estalvi i preparats per a jugar el partit.

El partit tenia pinta de no ser massa complicat, i això ho van reafirmar quan vam veure que tan sols eren 8 jugadors que a més feien olor a alcohol. Així que Jordi va aprofitar per a donar minuts a jugadors que no jugaven massa.

El partit començà i la primera cistella va ser obra d’ells, encara que en tot el primer quart tan sols van arribar als 6 punts pels 21 nostres. S’han de destacar els 9 punts seguits de José Antonio, que acabaria el partit amb 27 punts i 14 de 15 en tirs lliures, i els 5 punts de Benja al final del quart.

El segon quart va seguir la mateixa tònica. Nosaltres vam baixar un poc el ritme defensiu per el vam augmentar en atac fent que finalitzara el quart 12-28 deixant el marcador al descans 18-49. En aquest quart s’han de destacar els dos triples d’Arnau i els 6 punts de Cristian que finalitzaria el quart període amb 18 punts.

El tercer quart, per a variar un poc no vam eixir massa entonats (Jordi, això ho tenim que mirar)i no vam poder augmentar l’avantatge, tot el contrari, ens van guanyar el quart per 22-20, encara que la nostra renda era massa gran per a que l’equip local ens pogués remuntar. Aquest quart va ser de respostes constants on ficaven ells i els contestaven amb el mateix i a la inversa.

L’últim quart va començar amb 40-69 al marcador. Als primers 5 minuts d’aquest quart no vam estar massa encertats, tot el contrari que ells que van arribar a reduir la diferència a 21 punts, encara que el que més els preocupava era que el nostre equip no arribara a 100 punts. Amb 59-81 al marcador, vam ser capaços de fer un parcial de 18-0, arribant a l’últim minut 61-99. En aquest moment, Jordi va demanar un temps mort per a que José Luis fora el jugador responsable de ficar la cistella que arribara als 100 punts amb una jugada que ens va explicar. La jugada va eixir bé, però José Luis va errar el tir de 3 que va llençar. No obstant això, Fran estava per la cistella i va agafar el rebot ficant els dos punts que farien que arribàrem a 100.

A la fi el partit acabà 63-105 favorable a nosaltres.

C.B TEULADA (6+12+2+23): Tomas, A. (-); Barrera, A.O. (-); Pastor, M. (8); Blanco, A. (-); Garrote, O. (6); Sala, M.A. (-); Munera, B. (26); Punzano, J. (6); Baidal, J. (12); Suárez, N (5)

Mustang - CBE (21+28+20+36): José Antonio (27); Fran (17); José Luis (-); Adrián (-); Iván (-); Arnau (11); Cristian (18); Ferran (9); Dani (2); Carlos (8); Benja (13); Pablo (-)

P.D.: Jordi, no he comentat mai, però gràcies per deixar-me les actes totes les setmanes

CBE vs C.B. LA VILA "B"

Amb un balanç de una victòria – tres derrotes, enfrontàvem aquest partit amb l’obligació de guanyar per a tallar la ratxa negativa de derrotes i guanyar a un equip com el nostre i que al final de la lliga lluitarà amb nosaltres per les mateixes posicions.

Era la quinta jornada i un partit on qualsevol podia guanyar.

El primer quart va estar molt igualat amb cistelles per als dos equips sense que cap se’n aniguera al marcador. Vam començar ficant nosaltres, amb dos punts de Cristian i sis de Fran però ells ens responien amb el mateix. Finalment el quart se l’emportaren ells per un 12-15.

El segon quart va seguir la mateixa tònica. Van començar anotant ells amb 4 punts que va deixar el marcador 12-19, però un triple de Dani i 8 punts de Benja ens van posar per davant (23-19). La resta del quart va ser un intercanvi de cistelles que deixarien el marcador, amb tota la segona part per jugar, en empat a 34.

Com quasi sempre, vam començar el tercer quart una mica “empanats” i ens van ficar 6 punts sols començar. Vam aconseguir refer-nos amb un triple de José i quatre punts de Dani, però el tercer quart és el tercer quart i, desprès de refer-nos ens vam fer un parcial de 8-2, que podria haver sigut més ampli si no arriba a ser pels 6 tirs lliures que van fallar abans de finalitzar-lo.

L’últim quart vam eixir molt millor fent un parcial de 14-8 que ens va posar 57-58 a falta de poc més de 3 minuts, però l’equip contrari ens va ficar 7 punts seguits que van deixar el marcador 57-63. No obstant això, l’equip va aconseguir refer-se posant-nos 64-67 a falta de uns segons per a acabar el partit i amb possessió per a nosaltres. Era un triple o res i desprès del temps mort demanat pel entrenador estava ja tot en les mans dels cinc jugadors que estaven al partit. La pilota la té Carlos buscant posició per a llançar o a José per a passar-li i que llançara ell, però l’àrbitre es va inventar una falta de Carlos per empenta quan tenia ell la pilota que ens va furtar les esperances de empatar el partit i anar a la pròrroga.

A la fi, el partit va quedar en un 64-70 favorable als visitants.

Mustang - CBE (12+22+9+21): José Antonio (12); Fran (8); José Luis (-); Adrián (-); José Ramón (6); Arnau (-); Crisitan (2); Ferran (7); Dani (7); Carlos (8); Benja (14); Pablo (-)

C.B. LA VILA "B": (15+19+16+20): Sánchez, L (-); Ruiz, F (3); Eleno, M. (4); Latorre, J.M. (7); Seva, S. (6); Martínez, J. (-); López, P.F. (3); García, J.(-); Llinares, J. (21); Elsen, P (16); Martínez, P (10); Unavetti, M. (-)

CBE vs LYCÉE FRANÇAIS

La quarta jornada de la lliga ens enfrontava contra el primer classificat d'aquesta: el Lycée Français. El partit va començar molt bé per als nostres interessos guanyant el primer quart, però desprès la experiència es va notar i vam acabar decint el partit.

El primer quart va començar molt bé per a nosaltres. Les cistelles s'intercambiaven i els dos equips anàvem molt parell, cosa que l'equip visitant no s'esperava ja que el seu equip titular no era el millor i ens infravaloraren. Així que van haver de traure a tota la seua artilleria pesada per a poder seguir el nostre ritme. Ho van aconseguir tan sols fins al minut 7 on el marcador estava en un 16-14 favorable a nosaltres, però en els tres minuts restants vam fer un parcial de 10-5 amb dos triples als instants finals, fent així que el primer quart finalitzara amb un 26-19 favorable al nostre equip.

L'equip visitant no s'esperava aquest resultat i va eixir molt fort en el segon quart, i això ho vam notar. Ens van fer un parcial de 10-2 en els primers 4 minuts posant-los un punt per damunt (28-29). No van parar el ritme i s'escapaven en el marcador, encara que en els últims minuts del quart vam aconseguir reduir les diferències acabant el quart 41-47 favorable a ells. Aquest quart va ser crucial per al devenir del partit.

Desprès del descans vam eixir igual que vam acabar el segon quart, ja que ens van fer un parcial de 11-4, posant-se 13 punts dalt (45-58). Tot i que nosaltres vam respondre amb 5 punts seguits aproximant-nos a ells en el marcador, van reaccionar i el quart va finalitzar en un 53-65 favorable a l'equip visitant.

Perdíem de 12 punts, però com al bàsquet fins que no s'acaba el partit no es guanya o perd vam eixir en l'últim quart disposats a guanyar, però mentre que a ells els entrava tot a nosaltres ens passava tot el contrari. Així que en aquest quart les cistelles van ser quasi les mateixes per a un equip que per a l'altre (17-18). Finalment l'equip visitant s'emportà el partit per un 70-83, però nosaltres ens vam emportar una bona sensació pel partit que havíem fet ja que vam jugar contra els primers i tenint en compte que el nostre equip està compost per jugadors xics de 17 a 19 anys amb alguna excepció vam quedar prou satisfets, encara que una victòria haguera sigut la guinda.

Mustang - CBE (26+15+12+17): José Antonio (12); Fran (16); José Luis (-); Adrián (-); Iván (7); Arnau (-); Crisitan (4); Ferran (7); Dani (13); Carlos (7); José (1); Pablo (3)

LYCÉE FRANÇAIS: (19+28+18+18): Peñalver, O (-); Flores, F (8); Franch, M.A. (-); Navarro, J.C. (8); Alcaraz, F.J. (7); Parreño, F (7); Llinares, J.L. (-); Gallego, J (13); Vaello, D (37); Gilabert, A (-); Murullic, F.X. (-); Lenadrez, F (3)